Marianghjula Antonetti-Orsoni - Hè morta Lesia

Mal Concilio hè “alburu di lume”, cum’e dicia a canzona. Ma oghji, Lesia si n’hè morta… Una puesia di Marianghjula Antonetti-Orsoni.

 

 

Poème inspiré à par la lecture du roman de Jean-Claude Rogliano, Mal Concilio. Le monde du merveilleux dans un décor surnaturel, au pied du majestueux châtaignier, autrefois arbre à pain qui sauva les Corses de la famine et ici arbre auquel les superstitions prêtent une influence maléfique.  

 

HÈ MORTA LESIA

  

Ùn ride più, o Demoniu 

Hè morta Lesia !

Quale mi ferma quì in istu mondu ?

U mo dolu hè grande

È assai prufondu.

Quante parolle …

Quanti silenzii

In Tevula !

Quanti pienti in Casamorra !

Hè morta Lesia !

Mi sò discitatu

Annantu à issu visu bellu è stranu,

Annantu à issi ochji spurlanti

In un abbaghju murtalescu.

A sapia ella chì u mondu di i sogni

Ghjera u meiu

A sapia ella chì u scemu d’istu mondu 

Ghjera l’omu di e so notte.

Hè morta Lesia !

Ùn pienghjite !

Ùn parlate chì tantu ùn sarete capiti !

Lesia ùn era più a vostra 

Da quellu ghjornu d’auturnu

In quella ghjesuccia di paese

Quandu u mo sguardu si lampò

Annantu à ella.

L’emu capita tramindui

In quella stonda

Chì Mal’ Conciliu sarebbe oramai

U nostru duminiu.

D’ella ùn mi ferma più

Chè un bellu sognu

Ùn ride più, o Demoniu !

 

       Avis aux lecteurs

Un texte vous a plu, il a suscité chez vous de la joie, de l'empathie, de l'intérêt, de la curiosité et vous désirez le dire à l'auteur.e ?

Entamez un dialogue : écrivez-lui à notre adresse nouveaudecameron@albiana.fr, nous lui transmettrons votre message !   

Nouveautés
Decameron 2020 - Le livre
Article ajouté à la liste de souhaits